Hola a tothom, per fi sóc a casa malgrat que tan sols seran sis dies però que representaran un temps infinit desprès de veure només murs, reixes, patis i "altres delinqüents" com a companys de presó. Ben cert que ser dins dels murs de les presons és quelcom que ningú pot imaginar i t'adones de la realitat que representa quan hi passes una bona temporada com és el meu cas. No vull parlar ni comentar res de res dels fets que m'han portat a viure aquesta situació perquè em jugo el futur proper que espero serà diferent del d'ara. Vull agraïr a tots i totes que he estat donant suport a la nostra causa i al dr nostra, en refereixo a la gran dona que tinc al meu costat, Marta Ponsa que ha patit i de valent tot aquest greu problema. Haig de ser fort i esperar que en breu torni a ser al carrer, esperar el temps que calgui i llavors ja serà el moment de parlar, parlar clar i deixar clar el que ha succeït o, al menys, el que penso i fermament crec ha succeït de veritat.
Novament, gràcies a tothom, una forta abraçada, petons i abraçades.
